De què va aquest blog?

Benvinguts al blog  El fantàstic món de la literatura infantil i juvenil.

Aquest és un blog de pràctiques que pertany a l'assignatura de Literatura Catalana Infantil i Juvenil del grau de Magisteri de Primària de la Universitat d'Alacant, dirigit a pares, mares i tutors interessats en el foment de la lectura en xiquets i xiquetes de diverses edats. Amb aquest blog volem que els pares i mares coneguen les diverses formes que existeixen perquè els seus fills s´apropen al món de la lectura.

La finalitat del nostre blog es fomentar la lectura amb diferents recursos i activitats, no sols en xiquets, sinó també en adults.

Hem dividit les nostres intervencions en ENTRADES i PÀGINES.

En les ENTRADES a les quals podreu accedir des de la pestanya "PÀGINA D'INICI" estan dividides en les següents:

1. Conferència d'Almudena Francés.

2. Llegir per a gaudir, llegir per a aprendre, llegir per a créixer .

3. De que parlem exactament quan diem llibres infantils?

4. En fabulós(?) món de Disney.

5. Què són els contes de fades o rondalles? Com han arribat a ser literatura per a infants?

6. LLegim imatges: la fascinació del àlbums il.lustrats.

7. Què és la literatura crossover?” “Com són els llibres infantils i juvenils actuals? Una guia orientativa per a pares i mares”.

8. Com podem jugar amb els contes? Gianni Rodari ens ho explica.

9. Com treballem la poesia a l’aula? Quines recomanacions de lectura de poesia us donem

a vosaltres, pares i mares?”

10. Anem al teatre.

11. Superherois i superheroïnes. El món del còmic.

12. Com promovem la lectura a l’aula? Les animacions lectores.

D'altra banda hem posat algunes PÀGINES que es troben en la barra superior i estan dividides en diferents pestanyes. Hem decidit posar en aquestes pàgines una sèrie d'entrades amb contingut més general:

1. Recomanem alguns llibres. 

2. Continuem llegint.

3. Més animacions lectores.

4. Recomanem un clàssic. 

Podeu accedir també punxant damunt dels noms de les entrades i pàgines que hem posat abans!

Moltes gràcies per visitar-nos, esperem que us agrade.

Continueu llegint i somiant.

                                         

Conferència d’Almudena Francés

L’altre dia vam tenir l’oportunitat d’anar a una conferència d’una gran contacontes com podria ser Almudena Francés, la conferència va tindre lloc açí en la Universitat d’Alacant en la Facultat d’Educació. 

Primerament ens agradaria dir que ens vam quedar fascinades per la facilitat d’aquesta dona per a fer d’un conte una aventura meravellosa. Encara que aquesta conferència va dirigida per a contar contes a persones més majors pensem que ens serà d’utilitat per a tot tipus d’edat.

En la primera part de la xarra Almudena ens va plantejar una pregunta...

Per a que serveixen els contes?

Bé... Segons aquesta dona tan peculiar els contes són una “una bonica manera de perdre el temps”. Aquesta definició ens va deixar amb molt bo sabor de boca perquè és com colar-se en un forat negre com ben va dir la senyoreta Almudena. 

La contacontes ens va dir que els ingredients principals per a una bona narració eren coses necessàries per aconseguir un conte ben contat però que no fa falta utilitzar tots els ingredients per a contar un conte.

Podem veure ingredients com la veu, no una veu impostada, sinó una veu que genera clímax i intencions. Una mirada que transmetrà emocions i que connecta amb el públic. Es important el gest, un gest conscient del qual fem que ens serveixen per a reafirmar, contradir o il·lustrar el discurs oral. Una respiració pròpia i la del públic i per últim els silencis, deixant temps per a la reflexió, convidant així a l’escolta del públic. 

La pintoresca contacontes ens va deixar amb la boca oberta quan ens va delitar amb un conte contant solament amb una amònica a més de narrar-nos el conte d'Edgar Alan Poe, en 1º persona (“El cor delator”).

Ens va parlar també de la importància de la mirada i l’intimidat que provoca aquesta i d’aquesta manera dramatitzar més el relat. Perquè així com diu Almudena tots som perversos. A més de tindre en conta l’espai perquè l’espai físic te que veure amb les referències dels contes.

On trobem els contes?

Podem trobar els contes a les antologies de contes. De qualsevol lloc del món. Ens ajudarà conèixer:

•  Les biblioteques.

•  L’Institut de Cultura Juan Gil-Albert.

•  L’Arxiu de Folklore. Rondcat.

• Col·lecció de contes.

Què cal saber per a contar?

Cal saber contes que t’agraden. No importa si en saps molts o només un.

Ha de complir aquestes regles com a mínim:

• Convenciment: estic convençuda que tot del que parla el conte està dins dels meus principis.

• Sorpresa i emoció: cada vegada que el conte em va fer la meua sorpresa i emoció que la primera vegada que el vaig llegir.

•  Voluntat: jo vull contar això per sobre totes les coses.

Lectures per a xiquets de 9 a 12 anys.

En aquesta edat els gustos es van diversificant i consolidant, també amb els contes.

• Predomina el gust per: les aventures, el misteri, l’amor i la mort.

• “Conte de l’home, les dones i els pirates”

• “Conte de la tia misèria”

Lectures per a xiquets de 6 a 9 anys

• Contes tradicionals.

• Costumistes amb animals.

En conclusió, això és un petit resum del què hem pogut veure en la conferència de la senyoreta Almudena Francés, una contacontes molt peculiar que ens va fer gaudir de cada moment fent una conferència molt fresca i dinàmica. A més de fer-nos passar moments molt divertits.

Llegir per a gaudir, llegir per a aprendre, llegir per a crèixer

 LA  LECTURA

Està clar que l´índex de lectura a la Comunitat Valenciana de llibres en valencià està per baix d´altres comunitats. Per això es diu que estem en una situació dramàtica, no hi ha que llegir solament en l´àmbit escolar si no que la lectura ha d´arribar a tot el públic.

"Hi ha que ajudar a que" el llibre siga notícia" i que les televisions donen a conèixer, que donen visibilitat als autors i productes en valencià.

Com l´índex de lectura ha baixat, amb ell també ha decaigut la venda de llibres en valencià, tant es així que molts escriptors i il·lustradors han pensat tornar a l´ensenyança perquè ja no es venen tants llibres com abans.

Es important que a l´escola els mestres motiven als alumnes a llegir, ja que al haver videojocs, joguets, televisió, els xiquets lligen cada vegada menys. Per a motivar als alumnes a llegir el que es pot fer és crear un racó de lectura on els xiquets puguen deixar llibres que ja hagen llegit i agafar altres per a llegir-los. Han de llegir per gust no per obligació, es a dir es pot manar alguna cosa per a deure, però no molts llibres, perquè el que aconseguim amb això es que als xiquets no els agrade llegir.

Els docents han d´ensenyar a llegir críticament siga la cultura que siga, com que cada cultura es diferent. Per altra banda han de saber que llegint s´aprén molt, ajuda a la comunicació amb els demés, ajuda a estudiar, a tindre més vocabulari i sobre tot desenvolupa la imaginació. I la imaginació, creativitat és molt important per als xiquets.

Per a que un nen llisga:
1. Ha de vore llegir a la gent del seu voltant
2. Des de xicotet han de haver-li contat històries, contes...
3. No s´ha d´imposar la lectura, han de llegir per gust.
4. Ha de visitar biblioteques, encara que siga la del col·legi.
5. Ha de llegir llibres adequats per a xiquets i del seu interés.Per tot aixó hi ha que motivar als xiquets a que tinguen una afició lectora, que és bo per a ells, a més adquiriran un vocabulario més ric.

De que parlem exactament quan diem llibres infantils?

LA LITERATURA INFANTIL

Els llibres infantils són llibres que van dirigits a un públic concret, amb imatges, una expressió concreta i un vocabulari de fàcil comprensió, a més de tindre un format diferent a obres juvenil o adultes.

Els escriptors transmeten i desenvolupen sentiments en el que escriuen. A l´hora de triar un llibre és un repte, ja que s´ha de tindre en compte varios factors com el gust dels xiquets, 

l´edat, el gènere, la temàtica.

Amb la literatura es crea empatia en els xiquets, ja que es posen en la pell d´altres éssers humans, i açò és molt important per a ells.

Ací vos deixem diverses definicions de literatura infantil de diferents autors:

Marisa Bortolussi:

"La literatura infantil, entenent per aquest terme una obra estètica destinada a un públic infantil, es, al contrari, un fenomen relativament recent que naix amb la conversió posterior del contes de fades, de origen popular, en matèria de lectura infantil, fenomen que no es va produir de manera definitiva fins al serle XIX" 

Graciela Perriconi: 

"És un acte de comunicació, de caràcter estètic, entre un receptor nen i un emissor adult que té com a objectiu la sensibilització del primer i com a mitjà la capacitat creadora i lúdica del llenguatge, i ha de respondre a les necessitats i exigències dels lectors."

Pedro C Cerrillo:

"Literatura infantil que intenta dirigir-se a uns lectors el desenvolupament dels quals no ha finalitzat sense renunciar per això a la universalitat dels seus missatges o a la bellesa del seu llenguatge. És el primer contacte [...] amb la creació literària escrita i culta [...] un bon recurs per al desenvolupament de la personalitat, la creativitat i el judici crític."

A. Mendoza:

"Conjunt d'obres de caràcter artístic-literari, caracteritzat per estar conformat per un material molt ampli i multiforme, mitjançant el qual els lectors més joves entren en contacte amb la cultura literària."

El fabulós(?) món de Disney

Com tots sabem els contes de Disney han marcat un abans i un després en les nostres vides, ja que tots recordem la nostra infància amb el sabó d’alguna pel·lícula de Disney. Totes les xiquetes somniaven amb ser princeses rescatades per un príncep mentre dormien o bé quan la maleïda de la nostra madrastra ens feia la vida impossible. O quan els xiquets que somniaven ser apuestos prínceps que mataven dragons i tenien una força sobrehumana. Això estava molt bonic però i si la veritat de tota aquesta industria que mou somnis és solament una forma de condicionar els xiquets. 

Disney ha utilitzat històries meravelloses per a modificar-les al seu antull, per a manipular la ideologia dels xiquets amb uns cossos altament sexualitzats, estereotips racistes i sobre totes les coses la denigració de la dona amb costums altament masclistes.

El realment interessant de les pel·lícules de Disney és el sorprenent que sembla que la imatge de la dona i que aquesta no haja canviat durant els anys, dones amb els pits prominents, una cintura molt prima, unes pestanyes centellejants i expressions encunyades.

HÉRCULES (1997)   

Imatges similars al llarg dels anys, fins i tot en els animals. No reflecten el que realment són les dones sinó que construeixen nocions del que és la feminitat i el que fa Disney és fer caricatures d'açò i vendre-li-la als xiquets.

D'altra banda s'utilitza els cossos d'aquests personatges tan atractius per a atraure els homes, una vegada més utilitzant a la dona com a simple objecte i donant a conéixer als xiquets una forma d'actuar totalment irreal i innecessària en les dones.

ALADIN (1992)

Com bé podem veure en TARZAN (1999), en cap moment hi ha senyals de qualsevol individu africà a Àfrica, solament un home blanc, per tant observem una vegada mes la supremacia blanca que intenta transmetre Disney.

Realment és Disney una empresa racista, sexista, homòfoba i que altera totalment la realitat? 

Podem veure com en centenars de pel·lícules que ha creat aquesta companyia solament hi ha signes d'amor entre personatges heterosexuals, als xiquets se'ls deu ensenyar el que trobem en la realitat, a explicar-los les històries reals com que realment la bella dormien va ser una princesa violada que més tard va quedar embarassada, al fet que dos homes o dues dones poden ser parella, que les mesures d'una princesa de Disney no són reals i finalment que totes les persones pertanguen al país o siguen del color que siguen, són persones iguals a totes. Ensenyar-los que la màgia NO existeix. En la nostra opinió DISNEY ÉS UNA PRODUCTORA MANIPULADORA EN TOTS ELS SENTITS.

Què són els contes de fades o rondalles? Cóm han arribat a ser la literatura per a infants?

Alguna vegada us havíeu qüestionat d'on provenen els contes de Disney, dels germans Grimm o de Perrault?

En aquesta entrada parlarem dels contes de fades i les rondalles, analitzant les seues característiques més importants, els seus principals promotors i la seua evolució des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat. Els continguts els hem posat en forma de vídeo per a canviar l'estil del blog, aprofitant les TIC, un element molt important tant a l'escola com a la vida diària. 

Llegim imatges: la fascinació dels àlbums il·lustrats

Bon dia pares i mares!!

Hui voliem informar-vos sobre els àlbums il-lustrats i hem pensat fer-ho d'una manera més entretinguda, en aquest cas, hem fet una petita presentació amb les nostres veus mitjançant la creació d'un vídeo, com ja sabeu, llegir és important però parlar també, així que esperem que us agrade.