Com tots sabem els contes de Disney han marcat un abans i un després en les nostres vides, ja que tots recordem la nostra infància amb el sabó d’alguna pel·lícula de Disney. Totes les xiquetes somniaven amb ser princeses rescatades per un príncep mentre dormien o bé quan la maleïda de la nostra madrastra ens feia la vida impossible. O quan els xiquets que somniaven ser apuestos prínceps que mataven dragons i tenien una força sobrehumana. Això estava molt bonic però i si la veritat de tota aquesta industria que mou somnis és solament una forma de condicionar els xiquets.
Disney ha utilitzat històries meravelloses per a modificar-les al seu antull, per a manipular la ideologia dels xiquets amb uns cossos altament sexualitzats, estereotips racistes i sobre totes les coses la denigració de la dona amb costums altament masclistes.
El realment interessant de les pel·lícules de Disney és el sorprenent que sembla que la imatge de la dona i que aquesta no haja canviat durant els anys, dones amb els pits prominents, una cintura molt prima, unes pestanyes centellejants i expressions encunyades.
Imatges similars al llarg dels anys, fins i tot en els animals. No reflecten el que realment són les dones sinó que construeixen nocions del que és la feminitat i el que fa Disney és fer caricatures d'açò i vendre-li-la als xiquets.
D'altra banda s'utilitza els cossos d'aquests personatges tan atractius per a atraure els homes, una vegada més utilitzant a la dona com a simple objecte i donant a conéixer als xiquets una forma d'actuar totalment irreal i innecessària en les dones.
Com bé podem veure en TARZAN (1999), en cap moment hi ha senyals de qualsevol individu africà a Àfrica, solament un home blanc, per tant observem una vegada mes la supremacia blanca que intenta transmetre Disney.
Podem veure com en centenars de pel·lícules que ha creat aquesta companyia solament hi ha signes d'amor entre personatges heterosexuals, als xiquets se'ls deu ensenyar el que trobem en la realitat, a explicar-los les històries reals com que realment la bella dormien va ser una princesa violada que més tard va quedar embarassada, al fet que dos homes o dues dones poden ser parella, que les mesures d'una princesa de Disney no són reals i finalment que totes les persones pertanguen al país o siguen del color que siguen, són persones iguals a totes. Ensenyar-los que la màgia NO existeix. En la nostra opinió DISNEY ÉS UNA PRODUCTORA MANIPULADORA EN TOTS ELS SENTITS.
El realment interessant de les pel·lícules de Disney és el sorprenent que sembla que la imatge de la dona i que aquesta no haja canviat durant els anys, dones amb els pits prominents, una cintura molt prima, unes pestanyes centellejants i expressions encunyades.
HÉRCULES (1997)
D'altra banda s'utilitza els cossos d'aquests personatges tan atractius per a atraure els homes, una vegada més utilitzant a la dona com a simple objecte i donant a conéixer als xiquets una forma d'actuar totalment irreal i innecessària en les dones.
ALADIN (1992)
Realment és Disney una empresa racista, sexista, homòfoba i que altera totalment la realitat?
Podem veure com en centenars de pel·lícules que ha creat aquesta companyia solament hi ha signes d'amor entre personatges heterosexuals, als xiquets se'ls deu ensenyar el que trobem en la realitat, a explicar-los les històries reals com que realment la bella dormien va ser una princesa violada que més tard va quedar embarassada, al fet que dos homes o dues dones poden ser parella, que les mesures d'una princesa de Disney no són reals i finalment que totes les persones pertanguen al país o siguen del color que siguen, són persones iguals a totes. Ensenyar-los que la màgia NO existeix. En la nostra opinió DISNEY ÉS UNA PRODUCTORA MANIPULADORA EN TOTS ELS SENTITS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada