Recomanem alguns llibres

EL QUE POT PROVOCAR UN TRESOR

Cecibel Aguilar Chamba

Literatura catalana infantil. Grup 4. Curs 2016/2017

Joan de Déu Prats. La colla intrèpida i el capità Ferotge, editorial Cadí, Barcelona, 1ª edició, març de 2000.

Començar una història amb un grup d'amics, sembla una idea que no té res d'original, però, i si en aquest grup no existeix un nen com a lider, sinó una nena? Pot semblar una pregunta sense sentit, però en realitat, és molt poc comú trobar-nos amb un llibre on una xiqueta fa de lider d'un grup, i més encara si l'autor és un home. És una de les preguntes que sorgeixen ràpidament a la lectura d'aquest llibre, ja que ressalta clarament a les primeres línies de la història que una xiqueta anomenada Dèlia és la capitana d'aquest grup. És el cas de La colla intrèpida i el capità ferotge, de Joan de Déu Prats, així, en les següents pàgines d'aquesta fantàstica història poden trobar un muntó de motius que ens motiva a seguir llegint aquest llibre ple d'aventures, que no seguisquen l'escriptura típica d'un conte de tresor i pirates a una platja, ja que Joan de Déu Prats, busca sorprendre'ns amb un realisme fantàstic, on puga existir certa mescla de la fantasia amb la realitat, on les xiques i els xics siguen iguals d'importants.

Aquesta història fantasiosa, pròpia de l'autor, ens conta com un grup d'amics amb el nom de la colla intrèpida, arriben a una platja anomenada platja dels pirates, amb la intenció de col·leccionar petxines, caragols, pedres, etc. Però sense imaginar-s'ho escolten una conversa que no els agradar gens, la platja que tant els agradava anava a desaparèixer per uns quants edificis. Mentre caminaven tristos per la platja, el gos de la Dèlia va trobar un missatge embotellat, ràpidament En Conrad i Fermí es queden emocionats amb el que estàn veient. Una vegada l’obrin, van descobrir que es tracta d'un mapa del tresor amb unes quantes pistes per trobar-lo. Així, la colla intrèpida es disposa a buscar el tresor, sense imaginar-se que es tractava d'una broma d'uns xiquets molt malvats.

L'autor el que fa en aquesta història és canviar-la per una idea més original, és a dir, canvia una història de pirates a la recerca d'un tresor a una platja per la recerca d'un tresor dins d'un centre comercial, on es troba gent de veritat, cosa que complicara la recerca dels xiquets, ja que en compte de ser una història amb enemics que porten espases, pegat en l'ull, es trobaran d'enemics a guàrdies de seguretat, director del centre comercial, clients enfadats. D'altra banda, aquesta lectura ens provoca sensacions visuals a la mateixa vegada que emocions i sentiments, ja que en els moments en què els xiquets es troben al centre comercial i busquen el tresor, passen per moments de por, quan el vigilant del centre comença rondejar el lloc, a més moments d’humor, quan els xiquets es fan passar per maniquí a la nit, és a dir, podem dir que és com si nosaltres estiguérem dins de la història.

A més, les il·lustracions de Glòria García, fan que la lectura i el que estem veient de les imatges ens transmeta clarament el que està passant a la història. Les imatges dels xiquets es corresponen a la realitat, és a dir, correspon a la figura d'un xiquet real, sense degradar-los, però és veritat que els pirates tenen els nassos més grans que altres personatges, potser per a destacar la seua presència al llibre. Els colors que hi ha en aquest relat són suaus però llamatius, capten l'essència del lloc i a més representen correctament els moments d'humor o de por. D'altra banda, podem trobar moments ple misteriosos on apareixen personatges, que agraden als xiquets, com els fantasmes, a més, les il·lustracions d'aquests personatges fan que la història de Joan de Déu siga encara més misteriosa per a qui la llegeix.

En definitiva, podem dir que aquesta història és fantasiosa, amb tocs de realitat i a la vegada amb un sabor humorístic. A més, fa servir un llenguatge i una lletra fàcil d'entendre per a xiquets de huit anys. La història que estén llegint els fa sentir en altre món i a la vegada a la vida real que ens rodeja. D'altra banda els xiquets que apareixen a la història generen certa empatia, transmeten valors socials i les seues imatges poden correspondre al que ens estem imaginant mentre llegint la història. És un llibre que sens dubte no porta la millor portada, ni unes cobertes esplèndides, però posseïx unes lletres i una història que atrapa i que ens fa sentir-nos dins la història, ja que l'espai en què es desenvolupa la història és el mateix que es pot veure a les il·lustracions i a la nostra imaginació.

FICAPOTES

Rocío Rozalén Rozas

Literatura catalana infantil
2016/2017
Maite Carranza, Filomena Ficalapota, ed, Cruïlla, 2002, primera edició.

A continuació farem una ressenya del llibre Filomena Ficalapota.

Filomena Ficalapota és un llibre per a xiquets de 6-7 anys. És un llibre que crida l´atenció amb el títol, ja que és com un joc de paraules. Les cobertes són de cartó dur i en la portada apareix un dibuix de la protagonista de la història i amb ell ens podem fer una idea de com avançarà la història , en les guardes no apareixen dibuixos, simplement són fulles en blanc, i les pàgines son més grosses que una fulla normal.

Els dibuixos que apareixen estàn a la mida del llibre, i alguns d´ells ocupen una pàgina sencera. Utilitzen colors pastels i són molt expressius, ja que encara que no llisgues la història aquesta es pot seguir mitjançant les imatges i la reforçen molt.

Aquest conte és divertit, utilitza un llenguatge clar i un vocabulari senzill per a tindre una bona comprensió del text, s´adequa perfectament a l´edat, a més utilitza una caligrafía que és molt fàcil de llegir i els dibuixos que apareixen al llarg del conte van transmitint el que va contant el text. Les descripcions tant de les imatges com les del text provoquen sensacions en els lectors.

Les situacions del principi van desembocant en altres, es a dir, l´autora lliga unes escenes amb unes altres, i tot és consequència del que passa abans. El relat planteja conflictes als quals com va avançant la història van apareixent solucions. Tot açó genera que el lector vullga seguir llegint per vore com finalitza el conte.

El final és un poc previsible encara que no t´imagines de quina forma passarà, és a dir, es sap com acabarà, però no t´imagines el que succeÏrà.

El narrador es diferencia dels personatges pel tó i el vocabulari utilitzat, tenint en compte que cadascún dels personatges té una edat i per tant un vocabulari diferent i uns atributs i pensaments diferents. També es distingueixen pels guions que apareixen en els diàlegs. El vocabulari que utilitzen és molt senzill i amb ells generen emocions que transmeten al lector.

En conclusió, es un llibre que recomanaría als docents per a llegir-lo als alumnes.

LA MÀGIA DEL GORI-GORI, RUM-RUM. 

 Gálvez Rodríguez, María.
Grup: 4
Assignatura: Literatura catalana infantil i juvenil.

Nom del llibre: Gori-gori, rum rum.
Autor: Joan J. Ponsoda.
Dibuixos: Pablo Caracol.
Editorial: Andana.
València (2004)
66 pàgines.

En primer lloc, l'autor d'aquesta obra de títol Gori-gori, rum-rum és Joan J. Ponsoda, que va nàixer l'any 1945 a Benimantell. És llicenciat en Filosofia i Lletres a més de ser doctor en Filologia Catalana. Com diu el seu llibre, un mestre de mestres, ja que és catedràtic a la Universitat d'Alacant. A més, és autor de llibres com La llengua catalana a Cocentaina al segle XIII segons el llibre de la Cort de Justícia (1994), pel que ha rebut el premi Maria Aguiló (1993) de l'Institut d'Estudis Catalans. És autor de diverses narracions per al públic infantil com Saïda, la reina mora (1987) i Gori-gori, rum-rum (1989).

Com bé diu, les paraules tenen màgia i no hi ha res en el món que tinga tanta màgia com el títol d'aquest llibre, Gori-gori, rum-rum, publicat per primera volta l'any 1989 encara que aquest és una reedició publicada l'any 2004. Es tracta d'una lectura de poemes o millor, un joc de llegir versos, de sentir les tradicions, de descobrir endevinalles on podem veure l'art de les metàfores.

Podríem dir que aquest llibre va dirigit al segon cicle de primària perquè té una lectura molt comprensible amb tipografia clara, a més de una estructura i un contingut senzill. El llibre crea situacions divertides, fent també jocs amb les endevinalles o millor, tot el llibre és un joc per als xiquets.

En primer lloc, l’obra està dividida en tres parts. La primera part inclou poemes tradicionals al voltant de la naturalesa, del temps i de llocs d'Alacant. D'altra banda, la segona part presenta contingut d'endevinalles sobre el temps, d'objectes. Per últim, en la tercera part, titulada “Tu i jo” el to poètic es fa més íntim.

També hi ha personatges que canvien en cada poema, no segueix una línia amb els personatges. Però sí que indica llocs com Benidorm o la Marina Baixa. A més, dins dels poemes, rimes assonants i consonants.

Les il·lustracions de Pablo Caracol, amb la principal utilització de colors freds i també notem molta constància del to sèpia. Cal destacar que no tot són dibuixos, hi ha també imatges de retrats com si fóra un collage. Cada poema va acompanyat d'una il·lustració que podríem dir que fa que els poemes siguen molt divertits. A més les il·lustracions de les endevinalles fan el paper de pistes.

Per a concloure, aquest és un llibre molt divertit que ens prepara per a molts jocs i que podrien utilitzar els xiquets per a posar-ho en comú i així fer classes molt dinàmiques cantant i ballant els poemes i jugant a les endevinalles han d'aprendre amb els llocs que es nomenen i moltes altres coses. Esteu preparats per a dir les paraules màgiques i començar amb aquest viatge? Doncs, anem! Gori-gori, rum-rum; gori-gori, rum-rum...

LA PECULIAR VIDA NO TAN PECULIAR DE MORGANA, UNA XIQUETA DE SISÉ

Laura Pons Ros
Literatura catalana infantil, Grup 4
Grau en Educació Primària

Nom del llibre: Morgana la dels ulls verds
Autor: Pasqual Alapont
Dibuixos: Montse Español
Editorial: Bromera

Morgana la dels ulls verds, és un llibre escrit per Pasqual Alapont, escriptor, actor i director d’escena valencià, llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València. Aquest llibre, tercer i últim volum de la col·lecció, parla d’una xiqueta anomenada Morgana que està en sisé de primària i ens narra en forma de diari, escrit per ella mateixa, el seu dia a dia a l’últim trimestre de l’any. A més d’això, la nostra protagonista parla dels continguts que donen a la classe, les relacions amb els seus amics i el seu amor per un dels xics de la seua classe.

El que fa aquest llibre u del qual pots gaudir, és que Morgana parla des del punt de vista d’una xiqueta que no té gens d’experiència a l’amor, no comprén moltes de les coses que ocorren al seu voltant i té les preocupacions de qualsevol xiquet de la seua edat. Però el motiu pel qual aquesta història és tan especial, és el vocabulari amb què parla Morgana al seu diari, amb expressions inusuals i divertides que no trobaríem en molts dels llibres destinats a nens d’aquesta edat, per exemple, el nom que li posa a una companya del seu col·legi que és Pometes Golden, ja que aquesta xiqueta té les mamelles massa desenvolupades.

Encara que la protagonista d’aquest llibre és Morgana, adopten massa importància personatges secundaris de la seua escola, per exemple Berenguer, la seua mestressa Isabel, i sobretot, els meus dos personatges favorits de tot el llibre, Juli i Aureli, que són dos xiquets que sempre ho fan tot malament i de maneres insospitades, el que fa que comences a riure en llegir cadascuna de les seues desventures.

Seguint la línia dels personatges, un aspecte molt curiós és el canvi de rols de xics i xiques respecte al conte tradicional on les dones eren els personatges sensibles i els homes els forts, però a aquest llibre el personatge més sensible és Berenguer i el personatge més fort que apareix és una xiqueta anomenada la pantera, i això fa un canvi respecte als rols tradicionals. També cal destacar que a pesar d’aquesta curiositat, es troba també un personatge femení el qual assumeix el rol de presumida del grup com en quasi tots els llibres.

Pel que fa al meu punt de vista, crec que és un llibre molt adequat per als alumnes de sisé de primària perquè a més de sentir-se identificats amb Morgana o els seus companys de classe, es fan referència a continguts tant d’història com de llengua i matemàtiques, explicats de manera breu però que serviran per a reforçar els coneixements dels alumnes sobre aquestes matèries o per a introduir nous conceptes de la seua educació. 

A més d’això, un aspecte molt important del llibre és l’aspiració de Morgana per al seu futur. El que em pareix interesant d’aquest punt és que l’autor del llibre no fa que la seua protagonista vulga ser metgessa, mestressa, advocada o altres professions típiques per als xiquets, sinó que aquesta xiqueta vol ser periodista esportiva. 

Respecte al format del llibre, m’agradaria destacar el treball de Montse Español a les il·lustracions, que són poques i a més en blanc i negre, però referencien molt bé el que s’està parlant en el llibre de manera molt divertida. En definitiva, crec que és un llibre molt adequat per a treballar a l’últim cicle de primària a causa dels continguts que té i l’aire despreocupat, a més de la història d’amor de Berenguer i Morgana que en moltes ocasions em posava un somriure a la cara.