Continuem llegint

Bon dia, hui mostrarem altres exemples de ressenyes de llibres!!

LES HISTÒRIES PODEN SALVAR-NOS LA VIDA

Cecibel Aguilar Chamba.

Literatura catalana infantil. 

Grup 4. 

Curs 2016/2017

Vicent Vila Berenguer. Contes de 'Les mil i una nits', editorial Bromera, Alzira, 1ª edició, octobre de 2014.

És molt difícil trobar una obra que continga dins molts subgèneres diferents, ja que normalment una obra és simplement de tragèdia, comèdia, drama o romanticisme. Però en aquest cas, l'obra de Vicent Vila Berenguer, ens sorprén amb totes aquestes obres de representació diferents que hi ha al món literari. Això passa perquè Les contes de ''Les mil i una nits'' com bé indica el seu títol conté una recopilació de contes anònims de fa molts anys que s'han anat relatant oralment per tota l'edat mitjana, a més, l'interés teatral de l'obra és encara més alt, ja que conté elements propis del llenguatge dels contacontes i diferents tècniques teatrals com les de teatre d'ombres o teatre de titelles. Com podem veure és una obra molt atractiva que ens provoca ganes de llegir-la i veure-la i més quan l'autor fa que aquesta història comence d'una forma un poc cruel amb la mort de dues homes per adulteri.

Aquesta obra i relat teatral comença amb dues germans que per desgràcia seua van descobrir les seues dones sent infidels a ells, aquesta tragèdia fa que un dels germans, rei d'un palau, mate a la seua esposa i al seu amant, i a més, faça una promesa en què diu que es va venjar de totes les dones que hi haja al seu regne, primer es cassaria amb elles i l'endemà les mataria. En aquest moment és quan l'autor d'aquesta obra pensa com seria la millor manera de fer que existisquen històries dins de les altres i amb diferents subgèneres, doncs, d'aquesta forma: una princesa va decidir acabar amb aquella maledicció, amb la idea de contar-li cada dia un conte diferent i just quan arribe l'alba, l'interromprà amb la intenció de deixar al rei amb intriga de com acaba la història per poder seguir viva, aquest element permet a l'autor enllaçar uns relats amb els altres.

A més, com hi ha moltes contes d'origen oriental, també hi ha molts personatges i per això l'autor amb l'ús dels paratextos interiors ens ajuda a seguir la lectura amb una llista del nom dels personatges, també per a donar principi a cada escena de l'obra i per a fer-ho més fàcil per als xiquets de dotze anys utilitza bastants acotacions en el que explicita com comença l'escenificació de la història per així poder entendre el principi de cada història nova, això fa que l'obra siga més fàcil de llegir i entendre-la, ens ajuda a separar una escena de l'altra. D'altra banda com es tracta de tants personatges hi ha que prestar molta atenció a qui parla en cada cas per a no perdre el sentit de l'obra, a més hi ha vegades que aquesta obra ens pot sorprendre de sobte amb l'aparició dels personatges, per això és important tindre en compte les acotacions, que són els que ens indiquen que s'ha produït un canvi en l'espai teatral.

També el que fa que aquesta obra siga interessant, és que exigeix un esforç per imaginar no sols qui parla sinó també com parla, com és l'escenari i on està cadascun dels personatges, per això Vicent Vila, fa ús d'ombres per al relat de tres contes, un es va anomenar «Simbad el Marí» conte en què la mar, els vaixells són el centre de la història, i l'autor fa que les ombres reproduïsquen la història perquè nosaltres imaginem les accions que es fan projectades a una tela, és a dir, sempre ens fa participes d'aquesta obra tan enriquidora d'accions diverses. Aquesta obra fa ús de moltes tècniques per a donar entrada i eixida als personatges, amb música per exemple podem trobar acotacions com: «S'escolta una trompa», la il·luminació de les escenes podem suggerir a lector la nit i el dia, el relat d'un visir que fa de narrador a l'obra, és a dir, la música i la il·luminació és molt important en aquesta obra plena de contes.

És sens dubte una obra que respon a costums antics en què les dones havien de fer-se respectar o si no es feia ús de la justícia física per conservar l'honor de l'home, com ha passat en aquesta obra, el rei va matar als dos per traicionar-ho. Presenta una ideologia conservadora, ja que els personatges que hi han a l'obra posseïsquen les característiques pròpies d'aquella època, incloent-hi la vestimenta. A més el que sorprén encara més d'aquesta obra, és que precisament una dona s'encarregara que aquest rei canvie de pensament amb el pas dels dies contant-li uns contes, el temps d'aquesta obra és com si fora continue, ja que les contes que la princesa narra al rei es fan cada dia, és a dir, no es nota canvis bruscos a la història, cosa meravellosa per a la nostra imaginació. En definitiva, pot ser un bon llibre per a tot aquell que vulga fer ús de la seua imaginació i reflexió literària.

AVENTURES INOLVIDABLES

Rocío Rozalén Rozas.

Literatura catalana infantil.

Grup 4.

Curs 2016/2017.

Teresa Broseta, Unes vacances de profit, ed, Andana, València, 2013, primera edició.

A continuació farem una ressenya del llibre Unes vacances de profit.

Teresa Broseta, l´autora d'aquest llibre és llicenciada en Ciències de l´Educació per

la Universitat de València i en Filologia Hispànica per la UNED. El primer llibre que va escriure va ser La botiga del Carme a l'any 2001, amb el qual va ser guardonada amb el premi Carmesina.

Per a començar, quant al tema podem dir que és una temàtica habitual, encara que divertida, és creïble, ja que apareixen elements de la vida diària. És un llibre interessant i que enganxa als lectors, tindran curiositat per saber quines seran les pròximes aventures i per saber com finalitza la història. 

          

Respecte a la llengua, està escrit en català occidental, amb un vocabulari de fàcil comprensió per als alumnes. El llenguatge suscita emocions i sentiments, tant és així que amb la lectura es creen sensacions visuals i sonores, les quals atrapen a lector dins de l'ambient. Cal destacar que s'adequa a l'edat del lector a partir de 10-11 anys.

  

Pel que fa a l'estructura, la seqüència narrativa és coherent, narra els fets de forma lineal, segueix un ordre cronològic, no fa referència al passat. Durant el relat no es plantegen conflictes, sinó, que és plantegen aventures de les quals no sabem el final, per això convida i suscita a seguir amb la lectura. En relació amb el final, es pot dir que és un poc previsible, encara que no sabem cert el que va a passar, ens podem fer una idea.   

        

Fent referència una altra vegada a la temàtica, tracta els temes de la família, els amics, la naturalesa, també es tracten temes d'actualitat, com que els xiquets no juguen, no es mouen, es a dir, que sempre estan asseguts i mengen porqueries, aquest tema no es tracta directament, sinó que la iaia Neleta llança frases en les quals parla d'aquests temes.

        

En relació al narrador podem dir que relata la història de forma coherent, és un narrador omniscient, perquè narra tots els fets però el no està en la història. Quant als personatges són redons, ja que al llarg de la història alguns van canviant, van evolucionant tant físicament com psicològicament.

Respecte a les il·lustracions, apareixen en blanc i negre, encara que sols hi apareixen en certes ocasions i en una pàgina sencera, com per exemple al final, que apareix una imatge on estan tots els personatges feliços amb uns regals que reben.

             

En definitiva és un llibre interessant a més de ser divertit i que sobretot despertarà la curiositat dels alumnes, jo el recomanaria als alumnes a partir de 10-11 anys, i als docents per a recomanar-lo a l'aula.

TAMBÉ HI HA MONSTRES BONS

Alba María Muñoz Ruiz
Literatura Catalana Infantil,
Grup 4.
Curs 2016-2017
Francesc Gisbert i Dani Miquel. Dibuixos de Ricard Mariscalchi
La Maria no té por
Editorial Andana
Algemesí. Edició 2013

La Maria no té por, una història que comença amb la visita de la Maria a casa de la seua àvia. Una visita que la transportarà a una aventura inesperada en la qual la por es queda a casa, i una xiqueta valenta i intrèpida se submergeix en una història de monstres bons i no tan bons, una història plena de missions, una història que té com a fi poder rescatar la diversió dels xiquets.

La por als monstres, és un tema que sol estar present en gairebé tots els xiquets. La por als monstres de les pel·lícules de terror, als monstres de les històries que expliquen els avis als seus néts, la por als monstres que apareixen quan un nen es porta malament. És cert que tots estem acostumats a tenir por a aquests monstres infantils. Però, per què hem de tenir por a aquests monstres? La Maria no té per, mostra una perspectiva diferent sobre la por i sobre els monstres. Per què... ¿de veritat arribem a conéixer bé a aquests monstres? Ara, m'adone que no. Jo no sabia que alguns monstres són bons, fins i tot no sabia que a més hi ha alguns que ajuden als xiquets. La Maria no té por, no és simplement un llibre infantil, és un llibre que aconsegueix portar de retorn a la infància als més majors. I als més petits, fer-los somiar i submergir-los en aquest món de fantasia, en el qual xiquets i monstres conviuen junts.

Francesc Gisbert i Dani Miquel han recopilat tots els monstres de la infància dels xiquets, i els presenten en aquest llibre: la Quarantamaula, L'home del Sac... Gràcies al llibre dels espantacriatures, per fi, posem cara a aquests monstres tan coneguts, i a més descobrim realment els qui són, perquè se'ls crida així, on viuen i on podem trobar-los. Molts d'ells en llocs de terres valencianes, més prop del que pensem.

A més, totes les pàgines estan repletes d'imatges, que fan que el lector aconseguisca endinsar-se en elles, i viatjar amb la Maria en la seua aventura. Les lletres d'aquesta història estan dins dels seus dibuixos, les seues imatges aconsegueixen transmetre sensacions a través de les seues pàgines fosques i els monstres que habiten en elles. I a més de la por, també apareix l'humor, aquest punt divertit en caracteritzar cada monstre. Sens dubte, aquest llibre està replet de dibuixos, un element molt evocador i important per als lectors infantils.

D'altra banda, una tècnica a destacar i que hauria d'estar present en tots els llibres infantils és la interacció amb el lector. En aquesta història apareixen jocs i endevinalles que criden l'atenció del lector i ho fan participar dins de la història. També, la seua última pàgina està dedicada al fet que els xiquets deixen volar la seua imaginació i dibuixen algun monstre.

Aquesta obra sens dubte, està repleta d'imaginació, de màgia. No és solament un llibre infantil, les seues pàgines emboliquen al lector, ho fan somiar. És un llibre amb fantasia però alhora replet de realitat, ja que les històries que amaguen les seues pàgines, són aquestes que tots alguna vegada de petits hem escotat explicar als nostres avis, o als nostres pares.

“ELS RELATS MISTERIOSOS I FANTÀSTICS.”

Nom: Gálvez Rodríguez, María.
Grup: 4
Assignatura: Literatura catalana infantil i juvenil.
Nom del llibre: Cròniques de la veritat oculta.
Autor: Pere Calders.
Editorial: Edicions 62 (1955)
288 pàgines.
Pere Calders (1912-1994) és un escriptor català reconegut per les seues narracions curtes amb predilecció per l’estrany. Una de les seues obres més famoses és “Cròniques de la veritat oculta” de la qual parlarem a continuació.

L’obra de Pere Calders “Cròniques de la veritat oculta” és un llibre que està destinat per a un públic jove amb gust per la literatura de temes fantàstics i de suspens on la imaginació no té límits on podrem trobar els escenaris més estranys.

Aquest llibre inclou 31 relats repartits en 3 parts: la primera s’anomena “La imprevista certesa”, la segona “Ver, però inexplicable” i per últim “L’escenari desconcertant”. En aquesta ressenya analitzarem únicament un capítol anomenat “La clau de ferro” que es troba dins de la primera part.

Primer de tot començarem per analitzar aquest capítol i aquest llibre el qual podríem qualificar de novel·la gòtica amb una trama de suspens dins d’un univers real amb elements de ficció.

En el títol de capítol trobem un secret amb una clau, aquesta hipòtesi ens fa caure en la conclusió que pot servir per a cridar l’atenció del lector i així crear una certa intriga. Per tant l’objectiu d’aquest capítol és transmetre al lector una lectura específica.

En aquest capítol apareixen pocs personatges que tenen una actitud molt similar, és a dir, busquen resoldre el misteri des de diferents punts de vista. Tots són complexos psicològicament. Trobem un narrador únic i omniscient perquè coneix a tots els personatges tant de manera interior com de manera exterior, així com totes les situacions que ocorren durant el relat del capítol.

L’estructura del text és un tipus d’estructura tradicional amb flash-backs i amb un final obert d’un espai i temps que canvia segons el moment, al principi se’ns mostra un temps més actual però a mesura que ocorren els fets i avança la història fa referència a un temps més antic.

Per a concloure m’agradaria dir que he gaudit d’una lectura sense molts diàlegs ni figures retòriques i que per tant s’ha fet lleugera i fàcil. L’autor ha aconseguit crear un ambient d’intriga i misteri on resoldre el secret ha captat totalment la meua atenció com a lectora. 

LA MARIA NO TÉ POR, I TU?

Laura Pons Ros

Literatura catalana infantil
Grup 4

Grau en Educació Primària
Francesc Gisbert/ Dani Miquel, La Maria no té por, ed. Andana, Valencia, 2013, 2a edició.

La Maria no té por, és un llibre apte per al primer cicle d'educació primària. Aquest llibre és de narrativa infantil de temàtica de misteri i terror, també valora la cultura valenciana, ja que crea una antologia de monstres típics valencians. A més enumera molts territoris tant del País Valencià, com de Catalunya, les Illes Balears, etc. 

Pel que fa a la meua visió del llibre, tracta el tema de la por en els xiquets als monstres i tracta de fer-ho desaparéixer de manera amena i divertida, donant una visió diferent dels monstres. Evidentment, no és un llibre versemblant o creïble, és més un llibre de ficció. No diria que és innovador perquè aquest tema ja està molt vist en llibres com per exemple Allà on viuen els monstres de Maurice Sendak. A més, podem dir que el llibre no té un transfons massa reflexiu. 

En segon lloc, quant al llenguatge, és una obra adequada per als alumnes de primer cicle. No usa un vocabulari molt descriptiu perquè el llibre està ple d'il·lustracions que substitueixen la descripció. A més utilitza endevinalles i jocs basats en la rima. 

Respecte a l'estructura narrativa del llibre, direm que és coherent, hi ha una relació causa-efecte i les escenes estan lligades unes amb les altres. L'inconvenient podria ser que l'argument d'aquesta història és massa típic, perquè té els elements poc originals d'un conte, com per exemple la importància del nombre 3. Per tant no genera expectatives, i a més és massa previsible. A pesar de tot això, no crec que aquest llibre siga inadequat per als xiquets de primer cicle, ja que l'estructura previsible pot fer que siga més fàcil per als infants seguir la lectura de manera autònoma. 

El narrador és omniscient en i interactua amb els lectors, sempre conservant la seua perspectiva narrativa, diferenciant-se de la resta dels personatges. Els personatges, des del meu punt de vista són personatges un poc plans que fan les coses que s'esperen d'ells, no ensenyen lliçons morals i no canvien al llarg de tot el relat. 

Quant a l'època, permet reconéixer que el relat transcorre en la infància de la protagonista, però no dóna cap dada sobre la resta de personatges, el temps no permet percebre el pas de les hores ni dels dies, tampoc marca el ritme del text. Per últim l'espai fa que el lector sempre sàpiga en quin lloc està la protagonista. 

Un aspecte remarcable són les il·lustracions, fetes per Riccardo Maniscalchi, són la part predominant del llibre i substitueixen el vocabulari descriptiu. L'artista utilitza colors foscos per a totes les il·lustracions a causa de la temàtica del llibre, a més la caracterització dels monstres és sublim i fa que cada ser tinga la seua pròpia personalitat acord al text. 

Per últim, el format i l'edició del llibre, són molt bons, ja que utilitza pàgines de molta qualitat i tapa dura. A més, la intertextualitat del text inclou personatges de llegendes del folklore valencià. Amb tot això, des de la meua perspectiva recomane aquest llibre per a treballar-ho en el primer cicle de primària.