De què va aquest blog?

Benvinguts al blog  El fantàstic món de la literatura infantil i juvenil.

Aquest és un blog de pràctiques que pertany a l'assignatura de Literatura Catalana Infantil i Juvenil del grau de Magisteri de Primària de la Universitat d'Alacant, dirigit a pares, mares i tutors interessats en el foment de la lectura en xiquets i xiquetes de diverses edats. Amb aquest blog volem que els pares i mares coneguen les diverses formes que existeixen perquè els seus fills s´apropen al món de la lectura.

La finalitat del nostre blog es fomentar la lectura amb diferents recursos i activitats, no sols en xiquets, sinó també en adults.

Hem dividit les nostres intervencions en ENTRADES i PÀGINES.

En les ENTRADES a les quals podreu accedir des de la pestanya "PÀGINA D'INICI" estan dividides en les següents:

1. Conferència d'Almudena Francés.

2. Llegir per a gaudir, llegir per a aprendre, llegir per a créixer .

3. De que parlem exactament quan diem llibres infantils?

4. En fabulós(?) món de Disney.

5. Què són els contes de fades o rondalles? Com han arribat a ser literatura per a infants?

6. LLegim imatges: la fascinació del àlbums il.lustrats.

7. Què és la literatura crossover?” “Com són els llibres infantils i juvenils actuals? Una guia orientativa per a pares i mares”.

8. Com podem jugar amb els contes? Gianni Rodari ens ho explica.

9. Com treballem la poesia a l’aula? Quines recomanacions de lectura de poesia us donem

a vosaltres, pares i mares?”

10. Anem al teatre.

11. Superherois i superheroïnes. El món del còmic.

12. Com promovem la lectura a l’aula? Les animacions lectores.

D'altra banda hem posat algunes PÀGINES que es troben en la barra superior i estan dividides en diferents pestanyes. Hem decidit posar en aquestes pàgines una sèrie d'entrades amb contingut més general:

1. Recomanem alguns llibres. 

2. Continuem llegint.

3. Més animacions lectores.

4. Recomanem un clàssic. 

Podeu accedir també punxant damunt dels noms de les entrades i pàgines que hem posat abans!

Moltes gràcies per visitar-nos, esperem que us agrade.

Continueu llegint i somiant.

                                         

Conferència d’Almudena Francés

L’altre dia vam tenir l’oportunitat d’anar a una conferència d’una gran contacontes com podria ser Almudena Francés, la conferència va tindre lloc açí en la Universitat d’Alacant en la Facultat d’Educació. 

Primerament ens agradaria dir que ens vam quedar fascinades per la facilitat d’aquesta dona per a fer d’un conte una aventura meravellosa. Encara que aquesta conferència va dirigida per a contar contes a persones més majors pensem que ens serà d’utilitat per a tot tipus d’edat.

En la primera part de la xarra Almudena ens va plantejar una pregunta...

Per a que serveixen els contes?

Bé... Segons aquesta dona tan peculiar els contes són una “una bonica manera de perdre el temps”. Aquesta definició ens va deixar amb molt bo sabor de boca perquè és com colar-se en un forat negre com ben va dir la senyoreta Almudena. 

La contacontes ens va dir que els ingredients principals per a una bona narració eren coses necessàries per aconseguir un conte ben contat però que no fa falta utilitzar tots els ingredients per a contar un conte.

Podem veure ingredients com la veu, no una veu impostada, sinó una veu que genera clímax i intencions. Una mirada que transmetrà emocions i que connecta amb el públic. Es important el gest, un gest conscient del qual fem que ens serveixen per a reafirmar, contradir o il·lustrar el discurs oral. Una respiració pròpia i la del públic i per últim els silencis, deixant temps per a la reflexió, convidant així a l’escolta del públic. 

La pintoresca contacontes ens va deixar amb la boca oberta quan ens va delitar amb un conte contant solament amb una amònica a més de narrar-nos el conte d'Edgar Alan Poe, en 1º persona (“El cor delator”).

Ens va parlar també de la importància de la mirada i l’intimidat que provoca aquesta i d’aquesta manera dramatitzar més el relat. Perquè així com diu Almudena tots som perversos. A més de tindre en conta l’espai perquè l’espai físic te que veure amb les referències dels contes.

On trobem els contes?

Podem trobar els contes a les antologies de contes. De qualsevol lloc del món. Ens ajudarà conèixer:

•  Les biblioteques.

•  L’Institut de Cultura Juan Gil-Albert.

•  L’Arxiu de Folklore. Rondcat.

• Col·lecció de contes.

Què cal saber per a contar?

Cal saber contes que t’agraden. No importa si en saps molts o només un.

Ha de complir aquestes regles com a mínim:

• Convenciment: estic convençuda que tot del que parla el conte està dins dels meus principis.

• Sorpresa i emoció: cada vegada que el conte em va fer la meua sorpresa i emoció que la primera vegada que el vaig llegir.

•  Voluntat: jo vull contar això per sobre totes les coses.

Lectures per a xiquets de 9 a 12 anys.

En aquesta edat els gustos es van diversificant i consolidant, també amb els contes.

• Predomina el gust per: les aventures, el misteri, l’amor i la mort.

• “Conte de l’home, les dones i els pirates”

• “Conte de la tia misèria”

Lectures per a xiquets de 6 a 9 anys

• Contes tradicionals.

• Costumistes amb animals.

En conclusió, això és un petit resum del què hem pogut veure en la conferència de la senyoreta Almudena Francés, una contacontes molt peculiar que ens va fer gaudir de cada moment fent una conferència molt fresca i dinàmica. A més de fer-nos passar moments molt divertits.

Llegir per a gaudir, llegir per a aprendre, llegir per a crèixer

 LA  LECTURA

Està clar que l´índex de lectura a la Comunitat Valenciana de llibres en valencià està per baix d´altres comunitats. Per això es diu que estem en una situació dramàtica, no hi ha que llegir solament en l´àmbit escolar si no que la lectura ha d´arribar a tot el públic.

"Hi ha que ajudar a que" el llibre siga notícia" i que les televisions donen a conèixer, que donen visibilitat als autors i productes en valencià.

Com l´índex de lectura ha baixat, amb ell també ha decaigut la venda de llibres en valencià, tant es així que molts escriptors i il·lustradors han pensat tornar a l´ensenyança perquè ja no es venen tants llibres com abans.

Es important que a l´escola els mestres motiven als alumnes a llegir, ja que al haver videojocs, joguets, televisió, els xiquets lligen cada vegada menys. Per a motivar als alumnes a llegir el que es pot fer és crear un racó de lectura on els xiquets puguen deixar llibres que ja hagen llegit i agafar altres per a llegir-los. Han de llegir per gust no per obligació, es a dir es pot manar alguna cosa per a deure, però no molts llibres, perquè el que aconseguim amb això es que als xiquets no els agrade llegir.

Els docents han d´ensenyar a llegir críticament siga la cultura que siga, com que cada cultura es diferent. Per altra banda han de saber que llegint s´aprén molt, ajuda a la comunicació amb els demés, ajuda a estudiar, a tindre més vocabulari i sobre tot desenvolupa la imaginació. I la imaginació, creativitat és molt important per als xiquets.

Per a que un nen llisga:
1. Ha de vore llegir a la gent del seu voltant
2. Des de xicotet han de haver-li contat històries, contes...
3. No s´ha d´imposar la lectura, han de llegir per gust.
4. Ha de visitar biblioteques, encara que siga la del col·legi.
5. Ha de llegir llibres adequats per a xiquets i del seu interés.Per tot aixó hi ha que motivar als xiquets a que tinguen una afició lectora, que és bo per a ells, a més adquiriran un vocabulario més ric.

De que parlem exactament quan diem llibres infantils?

LA LITERATURA INFANTIL

Els llibres infantils són llibres que van dirigits a un públic concret, amb imatges, una expressió concreta i un vocabulari de fàcil comprensió, a més de tindre un format diferent a obres juvenil o adultes.

Els escriptors transmeten i desenvolupen sentiments en el que escriuen. A l´hora de triar un llibre és un repte, ja que s´ha de tindre en compte varios factors com el gust dels xiquets, 

l´edat, el gènere, la temàtica.

Amb la literatura es crea empatia en els xiquets, ja que es posen en la pell d´altres éssers humans, i açò és molt important per a ells.

Ací vos deixem diverses definicions de literatura infantil de diferents autors:

Marisa Bortolussi:

"La literatura infantil, entenent per aquest terme una obra estètica destinada a un públic infantil, es, al contrari, un fenomen relativament recent que naix amb la conversió posterior del contes de fades, de origen popular, en matèria de lectura infantil, fenomen que no es va produir de manera definitiva fins al serle XIX" 

Graciela Perriconi: 

"És un acte de comunicació, de caràcter estètic, entre un receptor nen i un emissor adult que té com a objectiu la sensibilització del primer i com a mitjà la capacitat creadora i lúdica del llenguatge, i ha de respondre a les necessitats i exigències dels lectors."

Pedro C Cerrillo:

"Literatura infantil que intenta dirigir-se a uns lectors el desenvolupament dels quals no ha finalitzat sense renunciar per això a la universalitat dels seus missatges o a la bellesa del seu llenguatge. És el primer contacte [...] amb la creació literària escrita i culta [...] un bon recurs per al desenvolupament de la personalitat, la creativitat i el judici crític."

A. Mendoza:

"Conjunt d'obres de caràcter artístic-literari, caracteritzat per estar conformat per un material molt ampli i multiforme, mitjançant el qual els lectors més joves entren en contacte amb la cultura literària."

El fabulós(?) món de Disney

Com tots sabem els contes de Disney han marcat un abans i un després en les nostres vides, ja que tots recordem la nostra infància amb el sabó d’alguna pel·lícula de Disney. Totes les xiquetes somniaven amb ser princeses rescatades per un príncep mentre dormien o bé quan la maleïda de la nostra madrastra ens feia la vida impossible. O quan els xiquets que somniaven ser apuestos prínceps que mataven dragons i tenien una força sobrehumana. Això estava molt bonic però i si la veritat de tota aquesta industria que mou somnis és solament una forma de condicionar els xiquets. 

Disney ha utilitzat històries meravelloses per a modificar-les al seu antull, per a manipular la ideologia dels xiquets amb uns cossos altament sexualitzats, estereotips racistes i sobre totes les coses la denigració de la dona amb costums altament masclistes.

El realment interessant de les pel·lícules de Disney és el sorprenent que sembla que la imatge de la dona i que aquesta no haja canviat durant els anys, dones amb els pits prominents, una cintura molt prima, unes pestanyes centellejants i expressions encunyades.

HÉRCULES (1997)   

Imatges similars al llarg dels anys, fins i tot en els animals. No reflecten el que realment són les dones sinó que construeixen nocions del que és la feminitat i el que fa Disney és fer caricatures d'açò i vendre-li-la als xiquets.

D'altra banda s'utilitza els cossos d'aquests personatges tan atractius per a atraure els homes, una vegada més utilitzant a la dona com a simple objecte i donant a conéixer als xiquets una forma d'actuar totalment irreal i innecessària en les dones.

ALADIN (1992)

Com bé podem veure en TARZAN (1999), en cap moment hi ha senyals de qualsevol individu africà a Àfrica, solament un home blanc, per tant observem una vegada mes la supremacia blanca que intenta transmetre Disney.

Realment és Disney una empresa racista, sexista, homòfoba i que altera totalment la realitat? 

Podem veure com en centenars de pel·lícules que ha creat aquesta companyia solament hi ha signes d'amor entre personatges heterosexuals, als xiquets se'ls deu ensenyar el que trobem en la realitat, a explicar-los les històries reals com que realment la bella dormien va ser una princesa violada que més tard va quedar embarassada, al fet que dos homes o dues dones poden ser parella, que les mesures d'una princesa de Disney no són reals i finalment que totes les persones pertanguen al país o siguen del color que siguen, són persones iguals a totes. Ensenyar-los que la màgia NO existeix. En la nostra opinió DISNEY ÉS UNA PRODUCTORA MANIPULADORA EN TOTS ELS SENTITS.

Què són els contes de fades o rondalles? Cóm han arribat a ser la literatura per a infants?

Alguna vegada us havíeu qüestionat d'on provenen els contes de Disney, dels germans Grimm o de Perrault?

En aquesta entrada parlarem dels contes de fades i les rondalles, analitzant les seues característiques més importants, els seus principals promotors i la seua evolució des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat. Els continguts els hem posat en forma de vídeo per a canviar l'estil del blog, aprofitant les TIC, un element molt important tant a l'escola com a la vida diària. 

Llegim imatges: la fascinació dels àlbums il·lustrats

Bon dia pares i mares!!

Hui voliem informar-vos sobre els àlbums il-lustrats i hem pensat fer-ho d'una manera més entretinguda, en aquest cas, hem fet una petita presentació amb les nostres veus mitjançant la creació d'un vídeo, com ja sabeu, llegir és important però parlar també, així que esperem que us agrade.

Què és la literatura crossover? "Com són els llibres infantils i juvenils actuals? Una guia orientativa per a pares i mares"

La literatura crossover aconsegueix véncer les barreres de l'edat, ja que aquesta nova literatura no limita a les persones a l'hora de llegir un llibre. Existeixen molts llibres que no es classifiquen com juvenils, infantils o d'edat adulta, perquè simplement són llibres meravellosos que van més enllà de l'edat, es tracta de llibres de qualitat per a un públic molt ampli, en els quals la lectura d'aquestos pot ser complexa i a la vegada senzilla per a ser llegida per una persona de quinze anys com una de quaranta, és a dir, és una literatura que atrapa i que evoluciona fem que els llibres no siguen etiquetats per prejudicis propis de l'edat. 

És cert que sempre han existit grans clàssics de literatura llegits per diferents grups d’edats, però actualment els escriptors han enfocat els seus llibres a aquest tipus de literatura, tenim com a exemple: Els jocs de la fam, La saga de Harry Potter, El senyor dels anells, La saga Crepuscle i molts altres més. Les podem descriure com novel-les d'adults que llegeixen els joves o de novel-les de joves que llegeixen els adults.

                                         

     

Narrativa Transmèdia

La narrativa transmèdia és també un nou concepte del món de la literatura. Com ja sabem tots, hi ha moltes històries amb diferents arguments, temes, il·lustracions, protagonistes i infinitat de característiques pròpies dels bons llibres, això, fa que la literatura crossover com la literatura infantil i adulta necessite diversos medis per a poder contar les seues històries, i per això, el concepte de narrativa transmèdia, és l'ús de tot tipus de plataformes digitals o no digitals comunicatives que fan que el lector forme part del que està veient o llegint i fins i tot relatant. Per tant, el fenomen Transmèdia suposa la creació d'un univers, entés aquest com una estratègia global, on l'usuari pot implicar-se, si així ho desitja, en diversos camps diferents per aconseguir un "tot comú".

És el cas de "Star wars", els fans d'aquestes històries poden coneixer els papers dels protagonistas a través de diverses plataformes com els comics, les sèries de televisió, les pel-lícules, els videojocs i fins i tot en redes socials.

Com podem jugar amb els contes? Gianni Rodari ens ho explica

Bona vesprada, ja estem ací una altra vegada!

En aquesta ocasió parlarem d'un llibre molt sonat durant moltíssim de temps i que s'anomena "Gramàtica de la fantasia, introducció a l'art d'inventar històries" escrit per Gianni Rodari.

Aquest llibre, tracta de l'explicació d'alguns mètodes per a crear histories, i també contar-les d'una manera creativa i divertida això va dirigit tant als xiquets com als més majors. Però per a poder aconseguir tot això els lectors han de preparar-se per això Gianni Rodari en el seu llibre fa una proposta de moltíssims exercicis, ací com de tècniques i activitats de les quals nosaltres hem triat quatre:

1- El nen com a protagonista.

2- Contes per riure.

3- Les rondalles al revés.

4- Amanida de rondalles.

El nen com a protagonista. 

Aquesta tècnica tracta de fer que el nen siga el protagonista de la història, en actor i personatge del conte. Al contar la història posem al xiquets en situacions agradables i fantàstiques, tot per a que el nen puga imaginar-se el seu propi destí.

Açò pot ajudar al nen a llevar-se la por que tinga a qualsevol cosa, ja que el protagonista serà valent, res poregós, molt fort...

Contes per riure.

Aquesta tècnica consistix en inventar-se històries còmiques a través de l´explotació de l´error. La primera vegada que contem aquestes històries seran mes gestuals que verbals, ja que es faran gestos que facen gràcia als xiquets. Per a començar es pot posar noms còmics als personatges i fer efectes còmics per a treure una rialla al nen, sobretot en la utilització de metàfores que potser el xiquet mai ha escoltat."Un bon dia el sol es va posar a estavellar les pedres. També va estavellar les cases, els boscos. Ho destrossava tot..."També es pot utilizar el mecanisme d´inserir un personatge banal en un context extraordinari com "un cavall que entra en un bar per demandar una cervesa"

Les rondalles al revés.

Aquesta tècnica tracta de d'un girament premeditat i més orgànic del tema rondallístic, és a dir, es tracta de contar una rondalla des d'un altre punt de vista. Per exemple, en el conte de la Ventafocs, ella és el personatge dolent que fa desesperar a la seua madrastra i a les seues bones germanastres.

D'aquesta manera, els alumnes hauràn de canviar la rondalla al seu gust, i així desenvoluparan la seua creativitat per a obtindre un projecte inèdit dels alumnes. A més de les rondalles, els alumnes podran aplicar aquesta tècnica a l'història, per exemple dels romans, fent que guanye Anníbal i es converteix en l'emperador romà. Aquesta tècnica no té cap valor històric perquè els alumnes hauràn de crear la seua pròpia història, de vegades en forma de mofa, però es pot utilitzar aquesta tècnica per a ensenyar qualsevol concepte fent que l'alumne explique els elements canviats.

Amanida de rondalles.

Aquesta tècnica consisteix en juntar en una mateixa història personatges o situacions

 d´altres com: 

Blancaneus i Pinotxo, si Pinotxo apareix en el conte seria el vuité nan. 

O si la Ventafocs es casara amb Barbablava.

Una primera idea que es por tindre es mitjançant les imatges, ja que hauràn diversos personatges de diferents contes que conviuen de manera fantàstica.

Com treballem la poesia a l´aula? Quines recomanacions de lectura de poesia us donen a vosaltres, pares i mares?

En aquesta entrada volem treballar la poesia a l´aula per a què els xiquets aconsegueixen trobar la millor manera possible per aconseguir llegir sense cap problema els poemes, així com memoritzar-los i llegir-los. Es pot recalcar que existeixen diferents tècniques per a treballar la poesia a l'aula, així com diferents recursos. Podem encontrar recursos per a treballar a l'aula com recursos per a memoritzar poemes, altres per a escriure poemes i inclòs algú per a memoritzar-los, tots aquestos en el llibre de Poemania. Hi ha diverses de maneres de fer-ho però nosaltres anirem a escollir alguns d'aquests recursos com podem ser:

ACTIVITAT PER A LLEGIR. 

Una tècnica que podem usar a l’aula per a llegir poemes s’anomena Poemes amb efectes especials. L’objectiu d’aquesta activitat és facilitar la comprensió del poema, il·lustrant algun dels seus fragments mitjançant el so o l’expressió corporal. A banda servirà per a practicar la lectura en veu alta i fomentar el treball en equip. 

Descripció de l’activitat:

Repartim el poema a cada xiquet perquè el llija individualment, en silenci. Així, es familiaritzen amb el contingut del poema i poden imaginar efectes especials per a introduir-los en diferents moments de la lectura en veu alta.

Després de la lectura individual, es poden formar tres o quatre grups d'alumnes. Cada grup prepararà, per separat, la lectura en veu alta amb els seus efectes especials. (Cal fomentar l'originalitat)

A continuació, es farà una posada en comú. Totes seran vàlides, i destacarem que la diversitat i la pluralitat sempre suposen un enriquiment individual de cada persona.

Jo voldria ser peixet 

i nadar dins d’un riuet

Jo voldria ser una gata 

per a maular a la lluna de plata

Jo voldria ser una fada 

per a donar-te una abraçada

Jo voldria ser astronautaper a anar a la lluna a tocar la flauta.

ACTIVITAT PER A MEMORITZAR.

Aquesta activitat ens serveix per a potenciar la capacitat intel·lectual així com els sentiments que transmetre'n els poemes a més d'un recurs per a millorar la competència literària. Parlant del tema dels sentiments i les emocions, aquest serà el tema en el qual ens basarem per a desenvolupar l'activitat.

Descripció de l’activitat:

L'activitat que anirem a desenvolupar una activitat que s'anomena ronda de sentiments en la qual utilitzarem l'expressió corporal i gestual com recursos que potencien la lectura.

Formen grups de 10 persones més o menys, els domen un poema per a tots els grups i cadascú dels grups han de llegir un fragment amb una emoció distinta com pot ser temor, alegria, passió, arrogància, indiferència, por, etc.

Així poden canviar-se uns amb altres tractant totes les emocions i tots els fragments aconseguint així aprendre tot el poema. Aquesta activitat els ajudarà a aprendre a expressar i comunicar sentiments a més de familiaritzar-se amb la poesia.

Ara posarem un petit poema "Romanç del vell pollastre" extret del llibre anomenat "Qui no sap riure, no sap viure".

Anem al teatre

El teatre és una eina que conviu amb nosaltres des de molt temps enrere. A través d'aquest s'ha transmès part de la nostra història i cultura. Sempre ha tingut un caràcter lúdic, i principalment estava destinat a entretenir i divertir al públic. Però, el seu ús va més enllà del mer entreteniment… El teatre, també és una eina per educar, informar i inspirar.

L'ús del teatre a l'aula permet infinites possibilitats d'aprenentatge i pot ser usat en qualsevol matèria del currículum. El seu objectiu és que l'estudiant aconseguisca el coneixement de si mateix i del món que li envolta. Entre totes les virtuts educatives del teatre, destaquem les següents:

-  Desenvolupa una sèrie de capacitats personals en el nen com: la imaginació, l'observació     i la creativitat.

-  Estimula el desenvolupament de l'intel·lecte.

-  Conrea la intel·ligència emocional.

-  Potencia la improvisació i el desenvolupament de la imaginació per part del nen. 

-  Treballa la comunicació a partir de l'expressió oral i corporal. 

-  Ofereix la possibilitat de madurar personalment mitjançant la representació simbòlica de 

   situacions de vida 

-  Estableix connexions entre la vida real i el món de la imaginació i la creació literària.

Com a docents que som, estudiem la importància del teatre dins de l'àmbit educatiu i en relació al desenvolupament del nen, però això no vol dir que aquestes es limiten aquí. Així que pares i mares, llegir teatre, acudir al teatre amb els vostres fills, no falteu a les seues funcions de teatre, i per descomptat… GAUDIU EL TEATRE!!

I finalment, aquí us deixem un petit fragment de l'obra de teatre la llegenda de la princesa i el drac. Esperem que us agrade!

Superherois i superheroïnes. El mòn del còmic

Al llarg dels anys hem pogut comprovar com el còmic pot ser un recurs didàctic molt favorable en l'Educació Primària, ja que és una forma molt divertida de fomentar la lectura en els xiquets. Podem reforçar les seues habilitats lingüístiques i creatives de la mà dels seus superherois favorits o de personatges molt divertits i particulars. Fins i tot podríem recórrer al còmic en assignatures com a matemàtiques, ciències, anglés o llengua sobretot.

Podem trobar més punts a favor d'aquest en circumstàncies com promoure la lectura en valencià, la qual cosa és una dada molt important perquè en les escoles no siguen valencians parlants es podria integrar aquest recurs didàctic perquè els alumnes de les mateixes interioritzen la llengua valenciana d'una manera divertida.

EN PATUFET (1904-1938)

Primera revista infantil en llengua catalana. 

EL TATANO (2005)

Contes i activitats 

Alguns exemples del còmic en català

VALORACIÓ PEDAGÒGICA

Respecte a la valoració pedagògica del còmic podem dir que el còmic és un gènere digne amb un llenguatge autònom, original i una gran expressivitat. Exigint al lector una gran participació per a posar captar tota la informació, açò no és molt difícil, ja que les lectures dels xiquets solen ser voluntàries. 

El còmic té molt més vocabulari del que es pot apreciar, contenint missatges ideològics i a vegades situacions que no són molt educatives.

UN POC DE TEORIA 

En primer lloc podem definir el còmic com una fusió entre els elements visuals-pictòrics i una narrativa seqüencial organitzada en vinyetes i que actualment circulen entre els joves. Des de la primera aparició del mateix fins a l'actualitat ha tingut diversos noms com: còmic, historieta, fumetto, comic strip, màniga, etc. 

Per a aconseguir una funció correcta de transmissió en els còmics és necessari que el text se adequa a la imatge i que alhora la complemente sense que hi haja textos excessius, utilitzant regles del llenguatge per a aconseguir una comprensió correcta.

Les vinyetes deuen estar col·locades d'esquerra a dreta i de dalt a baix, excepte en el cas de manga. El mètode més normal per a inscriure el diàleg dels personatges és una (bafarada o núvol).

ENLLAÇOS D'INTERÈS 

Ací us podem un parell d'enllaços d'interés perquè pugueu consultar pàgines per a o bé trobar el còmic que us agrade per a llegir-ho amb vàries resums d'alguns dels millors còmics en català o bé una pàgina on podem trobar recursos didàctics per als més xicotets així com la revista Cavall fort i Tatano.

http://www.cavallfort.cat/

http://www.comicat.cat/